19.05.1960
Fets del Palau de la Música
L'Orfeó Català celebra un concert al Palau de la Música Catalana en homenatge al centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Però ja se sap que les dictadures dicten també què i com es pot celebrar. El Cant de la senyera és eliminat del programa per part del Governador civil. "Al damunt dels nostres cants aixequem una senyera que els farà més triomfants" canten un grapat de joves que alhora llencen pamflets criticant el general Franco. Detencions, interrogatoris, tortures, consells de guerra... Jordi Pujol, que en aquell moment no és al Palau, és condemnat més tard a set anys de presó, dels que en complirà tres. La lluita per acabar amb la dictadura té fites importants i aquesta n'és una.
Però Franco encara viurà quinze anys més i morirà al seu llit.
11.05.1904
Salvador Dalí neix a Figueres
Els genis són genis i no sempre els entenem. O gairebé mai. El surrealisme en estat pur té el seu nom. La perfecció del traç, el domini del color, el constant joc amb la intel·ligència de l'espectador fan de Dalí fita i referència de la pintura. Si persisteix en la nostra memòria, no ha mort.
4.05.1980
Josip Broz, el mariscal Tito, mor a Ljubljana
Tot i que inicialment Josip Broz compta amb el suport d'Stalin per edificar el règim comunista a Iugoslàvia, ben aviat es desmarca de la línia soviètica més dura i acaba sent un dels líders dels anomenats països no alineats.
El seu règim presidencialista i autoritari aconsegueix mantenir la pau en un estat tan multiètnic i artificial com ho havia estat la seva creació després de la Primera Guerra Mundial.
Poc després de la seva mort el món assistirà amb una certa deixadesa a la desintegració del país i, el que és pitjor, a la recreació de matances i neteges ètniques que crèiem acabades amb el final de la Segona Guerra Mundial. Sarajevo i altres ciutats van patir situacions que crèiem ja impossibles a menys de dues hores d'avió de casa.
El pitjor és que hores d'ara encara no sabem tota la veritat del que hi va passar ni sabem quan acabarà el desmembrament del país balcànic.
25.04.1974
"Gràndola Vila Morena" anuncia la revolució dels clavells
A les 0.20 del 25 d'abril de 1974 l'emissora Radio Renascença emet aquesta cançó, que és el senyal convingut entre els colpistes per començar la revolta i acabar amb el règim feixista portuguès de Marcello Caetano. Els revoltats, tots ells comandaments militars intermedis, aconsegueixen deposar el règim dictatorial i començar la seva política del les tres D: "democratitzar, descolonitzar i desenvolupar".
La revolta, gairebé incruenta, s'imposa i els soldats coronen els seus fusells amb clavells, per mostrar a la població civil que no pensen disparar contra ells. Poc més tard de les tres de la matinada la revolta ha triomfat i el president deposat fuig cap al Brasil.
A la veïna Espanya el dictador trigarà encara dinou mesos a morir. Al llit d'un hospital.
24.03.1989
L'Exxon Valdez aboca 37.000 tones de petroli al mar
Una de les pitjors catàstrofes mediambientals de la història. El vaixell carregat de petroli topa amb l'escull Bligh Reef (costes d'Alaska) i de les seves bodegues emergeixen les 37.000 tones de cru que transportava. És culpa del capità, del pilot, del timoner, de la falta de son i fins del pilot automàtic. De tothom. Però les conseqüències econòmiques i mediambientals són també gegantines.
15.03.44 aC
Assassinat de Juli Cèsar
Prepotent i agosarat, Cèsar està a punt de proclamar-se emperador. Alguns que temen aquesta possibilitat l'esperen al Senat. I mor a ganivetades. Però la seva mort no salva un règim corrupte i corromput republicà, un règim que oblida els seus principis quan comença a eixamplar les seves fronteres. Cèsar no serà emperador: però els emperadors seran anomenats cèsars. O kàisers. O tsars. Paradoxal, no?
11.03.1955
Mor Alexander Fleming
No tots els descobriments científics tenen la mateixa repercussió en les nostres vides. Uns tenen utilitat immediata i altres Uns serveixen per matar i altres per salvar. Fleming descobreix la penicil·lina i la seva aplicació - diuen - salvarà milers de vides a la Segona Guerra Mundial. Curiosament, el conflicte que més morts de la història humana. Encara bo.
2.03.1939
Mor Howard Carter
Recuperar els tresors amagats de la Història és una feina difícil. I de molta perseverança. I de molts diners, també. El descobriment de la tomba de Tutankamon el féu passar a la història i ens va mostrar una bona part del nostre llegar com a éssers humans.
22.02.1985
Mor Salvador Espriu
Passar gairebé tota la teva vida adulta sota un règim dictatorial i totalitari especialment capficat en eliminar la teva cultura no és tasca fàcil. Salvador Espriu no utilitza la poesia per evadir-se de la realitat: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble." En mig de la negra nit del franquisme és una de les veus que manté encesa la flama, si més no, de l'esperança.
16.02.1936
El Front Popular guanya les eleccions
En un ambient molt tens socialment i en un context mundial on el que sembla triomfar són els totalitarismes (feixista a Itàlia i Alemanya, comunista a la URSS), les eleccions legislatives a Espanya donen la victòria al Front Popular. Cinc mesos més tard esclata la Guerra Civil. No hi tornarà a haver eleccions democràtiques fins a quaranta-un anys més tard.
8.02.1828
Neix Jules Verne a Nantes
Probablement no és a les pàgines de la història de la literatura per la qualitat i profunditat dels seus textos, ni per la riquesa del seu vocabulari, ni per la densitat de les seves trames, ni per la immortalitat dels seus temes. Però milers de lectors reconeixem que el gust, la dèria, l'obsessió per la lectura ens la va inocular en vena un carter del tsar, un viatge en globus, un lord britànic voltant el món o un científic que buscava el centre de la Terra. Potser les lectures de després han estat més profundes, riques, denses i immortals. Però sense les de Verne - alguns - no hi hauríem arribat mai.
30.01.1972
Sunday Bloody Sunday
Una manifestació de 15.000 persones a Derry (Irlanda del Nord) clama contra els empresonaments sense judicis a presumptes membres de l'IRA i la presència britànica en general al seu país i acaba amb la mort de tretze manifestants. És el Sunday Bloody Sunday. El 2010 el Primer Ministre britànic David Cameron reconeix que el seu exèrcit s'ha excedit. U2 en fa una cançó.
26.01.1939
Les tropes nacionals entren a Barcelona
Després de dos anys i mig de guerra civil, les tropes de Franco entren a Barcelona i comencen la seva feina de reconversió dels catalans: cal netejar el país de rojos, separatistes, maçons,... o sigui, tot allò que podia destorbar l'ideal imperial i de conquesta de les tropes victorioses. Una dura, llarga i acarnissada repressió caurà sobre els catalans; també sobre aquells que ja havien hagut de suportar les salvatjades de la guerra.
20.01.1958
Apareix la primera historieta de Mortadelo y Filemón
En el número 1394 de la revista Pulgarcito apareixen les primeres aventures dels agents de la TIA Mortadelo i Filemón. No tenen el pedigrí d'en Tintín i segurament els manca la profunditat de guió de l'Astèrix. No tenen la difusió mundial dels Superman, Batman o Spiderman ni la moralitzant història dels Barrufets. Però a una determinada generació ens han fet riure. I ja n'hi ha prou.
13.01.1898
Émile Zola publica J'accuse al diari L'aurore
El cas Dreyfuss sacseja la societat francesa de finals del segle XIX. L'escriptor Émile Zola publica un article al diari "L'aurore" on denuncia que les autoritats militars sabien que Dreyfuss no era traïdor i en canvi el mantenien en presó des de 1894. La seva condició de jueu sembla que afavoria la seva condemna. Però haurà d'esperar fins a 1906 per veure restaurat el seu honor i poder reingressar a l'exèrcit.
5.01.1960
Quico Sabaté mor a Sant Celoni
El darrer dels maquis mor assassinat per la Guàrdia Civil. Vint-i-un anys després del final de la Guerra Civil Espanyola encara Quico Sabaté i els seus ataquen el règim franquista en una guerra de guerrilles que pretén acabar amb aquell govern o, si més no, desestabilitzar-lo. Per ideals, per venjança, per solidaritat.