Contingut

Recull de fonts primàries per a l'estudi de la Història i de l'actualitat del món.

diumenge, 18 de febrer del 2018




Dijous 15 de febrer Eloi Gispert em va entrevistar al seu programa "La lletra petita de la Història" a Ràdio Santa Perpètua. Una agradable conversa per a reflexionar sobre com i què expliquem de la Història.

Entrevista


diumenge, 17 de maig del 2015

19.05.1960

Fets del Palau de la Música


L'Orfeó Català celebra un concert al Palau de la Música Catalana en homenatge al centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Però ja se sap que les dictadures dicten també què i com es pot celebrar.  El Cant de la senyera és eliminat del programa per part del Governador civil. "Al damunt dels nostres cants aixequem una senyera que els farà més triomfants" canten un grapat de joves que alhora llencen pamflets criticant el general Franco.  Detencions, interrogatoris, tortures, consells de guerra... Jordi Pujol, que en aquell moment no és al Palau, és condemnat més tard a set anys de presó, dels que en complirà tres. La lluita per acabar amb la dictadura té fites importants i aquesta n'és una.
Però Franco encara viurà quinze anys més i morirà al seu llit.


diumenge, 10 de maig del 2015

11.05.1904

Salvador Dalí neix a Figueres


Els genis són genis i no sempre els entenem. O gairebé mai. El surrealisme en estat pur té el seu nom. La perfecció del traç, el domini del color, el constant joc amb la intel·ligència de l'espectador fan de Dalí fita i referència de la pintura. Si persisteix en la nostra memòria, no ha mort. 



diumenge, 3 de maig del 2015

4.05.1980

Josip Broz, el mariscal Tito, mor a Ljubljana


Tot i que inicialment Josip Broz compta amb el suport d'Stalin per edificar el règim comunista a Iugoslàvia, ben aviat es desmarca de la línia soviètica més dura i acaba sent un dels líders dels anomenats països no alineats.
El seu règim presidencialista i autoritari aconsegueix mantenir la pau en un estat tan multiètnic i artificial com ho havia estat la seva creació després de la Primera Guerra Mundial.
Poc després de la seva mort el món assistirà amb una certa deixadesa a la desintegració del país i, el que és pitjor, a la recreació de matances i neteges ètniques que crèiem acabades amb el final de la Segona Guerra Mundial. Sarajevo i altres ciutats van patir situacions que crèiem ja impossibles a menys de dues hores d'avió de casa. 
El pitjor és que hores d'ara encara no sabem tota la veritat del que hi va passar ni sabem quan acabarà el desmembrament del país balcànic.


Josip Broz Tito 1971.png

diumenge, 26 d’abril del 2015

25.04.1974

"Gràndola Vila Morena" anuncia la revolució dels clavells


A les 0.20 del 25 d'abril de 1974 l'emissora Radio Renascença emet aquesta cançó, que és el senyal convingut entre els colpistes per començar la revolta i acabar amb el règim feixista portuguès de Marcello Caetano. Els revoltats, tots ells comandaments militars intermedis, aconsegueixen deposar el règim dictatorial i començar la seva política del les tres D: "democratitzar, descolonitzar i desenvolupar". 
La revolta, gairebé incruenta, s'imposa i els soldats coronen els seus fusells amb clavells, per mostrar a la població civil que no pensen disparar contra ells. Poc més tard de les tres de la matinada la revolta ha triomfat i el president deposat fuig cap al Brasil.
A la veïna Espanya el dictador trigarà encara dinou mesos a morir. Al llit d'un hospital.


diumenge, 22 de març del 2015

24.03.1989

L'Exxon Valdez aboca 37.000 tones de petroli al mar



Una de les pitjors catàstrofes mediambientals de la història. El vaixell carregat de petroli topa amb l'escull Bligh Reef (costes d'Alaska) i de les seves bodegues emergeixen les 37.000 tones de cru que transportava. És culpa del capità, del pilot, del timoner, de la falta de son i fins del pilot automàtic. De tothom. Però les conseqüències econòmiques i mediambientals són també gegantines.



Exval.jpeg

dissabte, 14 de març del 2015

15.03.44 aC

Assassinat de Juli Cèsar



Prepotent i agosarat, Cèsar està a punt de proclamar-se emperador. Alguns que temen aquesta possibilitat l'esperen al Senat. I mor a ganivetades. Però la seva mort no salva un règim corrupte i corromput republicà, un règim que oblida els seus principis quan comença a eixamplar les seves fronteres. Cèsar no serà emperador: però els emperadors seran anomenats cèsars. O kàisers. O tsars. Paradoxal, no?