19.05.1960

Fets del Palau de la Música

L'Orfeó Català celebra un concert al Palau de la Música Catalana en homenatge al centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Però ja se sap que les dictadures dicten també què i com es pot celebrar.  El Cant de la senyera és eliminat del programa per part del Governador civil. "Al damunt dels nostres cants aixequem una senyera que els farà més triomfants" canten un grapat de joves que alhora llencen pamflets criticant el general Franco.  Detencions, interrogatoris, tortures, consells de guerra... Jordi Pujol, que en aquell moment no és al Palau, és condemnat més tard a set anys de presó, dels que en complirà tres. La lluita per acabar amb la dictadura té fites importants i aquesta n'és una.
Però Franco encara viurà quinze anys més i morirà al seu llit.

22.02.1985

Mor Salvador Espriu

Passar gairebé tota la teva vida adulta sota un règim dictatorial i totalitari especialment capficat en eliminar la teva cultura no és tasca fàcil. Salvador Espriu no utilitza la poesia per evadir-se de la realitat: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble." En mig de la negra nit del franquisme és una de les veus que manté encesa la flama, si més no, de l'esperança.

26.01.1939

Les tropes nacionals entren a Barcelona 

Després de dos anys i mig de guerra civil, les tropes de Franco entren a Barcelona i comencen la seva feina de reconversió dels catalans: cal netejar el país de rojos, separatistes, maçons,... o sigui, tot allò que podia destorbar l'ideal imperial i de conquesta de les tropes victorioses. Una dura, llarga i acarnissada repressió caurà sobre els catalans; també sobre aquells que ja havien hagut de suportar les salvatjades de la guerra.

5.01.1960

Quico Sabaté mor a Sant Celoni 

El darrer dels maquis mor assassinat per la Guàrdia Civil. Vint-i-un anys després del final de la Guerra Civil Espanyola encara Quico Sabaté i els seus ataquen el règim franquista en una guerra de guerrilles que pretén acabar amb aquell govern o, si més no, desestabilitzar-lo. Per ideals, per venjança, per solidaritat.